Patrimonis gitanos és una plataforma oberta a una cultura desconeguda i menyspreada encara, la cultura gitana. Els gitanos han viatjat durant segles a tot el món i malgrat les persecucions sistemàtiques que han patit, sempre han compartit les històries, les llengües i les músiques de les nacions on han viscut. Dins d’aquesta convivència singular han creat la seva identitat pròpia. Una identitat on les nacions i les històries, les llengües i les músiques es barregen. Aquesta barreja tanmateix no significa cap desordre. Parlem d’una cultura com qualsevol altra, original i única, on va néixer el jazz francès, el flamenc, la rumba i d’altres músiques inconfusibles.
Mitjançant treballs d’especialistes gitanos i paios i fonts audiovisuals, Patrimonis gitanos us proposa de descobrir la història, les llengües i les músiques dels gitanos de Catalunya.
Mitjançant treballs d’especialistes gitanos i paios i fonts audiovisuals, Patrimonis gitanos us proposa de descobrir la història, les llengües i les músiques dels gitanos de Catalunya.
Amb la col·laboració de
HISTÒRIA DEL POBLE GITANO
Aquest projecte pretén donar a conèixer com ha evolucionat al llarg dels segles el poble gitano, la seva cultura i la seva llengua. D'aquesta manera, lluitem per mantenir viva la memòria històrica.
PRESENT DEL POBLE GITANO
Fem difusió de la nova música gitana, de les llengües parlades avui en dia i de les publicacions escrites sobre aquestes temàtiques. A través de la digitalització, apropem l'actualitat gitana al món.
MÚSICA
La música és un pilar de la cultura gitana. Amb aquest projecte, oferim una àmplia informació sobre la seva varietat d'estils.
Els orígens de la rumba
Tal com ho explica François-Xavier Gomez a la seva obra sobre les músiques cubanes: «A partir dels anys vint, als Estats Units es va anomenar "rhumba" (amb una h que fa de mal entendre) qualsevol música alegre procedent de Cuba… Al cap de mig segle, de la mateixa manera, s’anomenarà "salsa" tot allò que sonarà "latino". Aquella "rhumba" era bàsicament son o conga (una marxa de carnaval) i no era de cap manera rumba en el sentit que li donen els cubans.» Els cabarets i sales de ball havien inclòs aquests repertoris populars de congues i comparses i donaven feina a grups, des de trios fins a grans orquestres.
Els discos presenten aquests repertoris amb paraules a vegades exòtiques (en francès, anglès, rus, parlar crioll…) En aquells temps, les gires de les orquestres cubanes a l’estranger es van multiplicar amb versions de congues apassionades que conquerien algunes
capitals del món.
Els discos presenten aquests repertoris amb paraules a vegades exòtiques (en francès, anglès, rus, parlar crioll…) En aquells temps, les gires de les orquestres cubanes a l’estranger es van multiplicar amb versions de congues apassionades que conquerien algunes
capitals del món.
A París Joséphine Baker, Maurice Chevalier, Luis Mariano es fan amb músics cubans per a eixamplar el seu repertori.
Tino Rossi inventa Marinella… «una rumba d’amor» ! «Marinella!…, queda’t encara entre els meus braços, vull ballar amb tu fins que arribi la claror del dia aquesta rumba d’amor, el seu ritme dolç ens duu molt lluny de qualsevol cosa, cap a un país misteriós, el país dels somnis blaus…»
Tino Rossi inventa Marinella… «una rumba d’amor» ! «Marinella!…, queda’t encara entre els meus braços, vull ballar amb tu fins que arribi la claror del dia aquesta rumba d’amor, el seu ritme dolç ens duu molt lluny de qualsevol cosa, cap a un país misteriós, el país dels somnis blaus…»
A Anglaterra Gertrude Niesen es fa famosa amb una esplèndida orquestra llatina.
A Mèxic Pedro Vargas es converteix en una gran estrella que es guanya la fama gràcies a algunes cançons originals així com Miguelito Valdés i Xavier Cugat que triomfen als Estats Units.
El 1929, la Conga Discoteca obre a Nova York i el cantador de Santiago de Cuba Desi Arnaz va popularitzar la Conga proclamant-se «inventor del gènere»!
A Mèxic Pedro Vargas es converteix en una gran estrella que es guanya la fama gràcies a algunes cançons originals així com Miguelito Valdés i Xavier Cugat que triomfen als Estats Units.
El 1929, la Conga Discoteca obre a Nova York i el cantador de Santiago de Cuba Desi Arnaz va popularitzar la Conga proclamant-se «inventor del gènere»!
La seva relació valuosa amb Xavier Cugat i la seva gran orquestra a Miami, va ser una «escola» gràcies a la qual va crear la seva pròpia orquestra. D’aquesta manera als Estats Units va divulgar una «conga en línia» que permetia incorporar molts balladors. De mica en mica la conga es va convertir en un ball molt més lliure que deixava molt d’espai per a l’espontaneïtat i la improvisació.
Durant el segle XIX, la paraula rumba s'aplicarà a les músiques inventades desenvolupades pels esclaus i descendents d'esclaus africans de l'Havana i Matanzas, uns habitants que solien viure en autèntics guetos i s'expressaven sobretot en els patis dels immobles, els "solares". La rumba afrocubana reuneix el cant, la dansa i la percussió. Un cor a l'uníson i un intèrpret solista es contesten. Al principi, els tambors, els "cajones" eren caixes de bacallà de fusta de mides variades, repartides en tres registres: el greu "tumbador" que dóna un ritme de base fix, el mitià "tres dos" que fa variacions sobre aquest ritme bàsic i l'agut "quinto" que crea improvisacions. La rumba afrocubana
pot tenir tres formes: el "yambú", la "columbia" i el "guaguancó". El "guaguancó", que és la variant més recent i la més estesa avui, és sobretot una dansa.
pot tenir tres formes: el "yambú", la "columbia" i el "guaguancó". El "guaguancó", que és la variant més recent i la més estesa avui, és sobretot una dansa.
Paral·lelament, la passió per les músiques llatines, especialment pel "son" i la "quaracha" cubana va determinar les bases d'un gènere musical nou: la rumba gitana catalana. Com el "fado" a Lisboa, el "rebetiko" a Atenes, el "blues" a Chicago, el "rai" d'Oran o el "bal musette" parisenc, la rumba creada pels gitanos de Barcelona és una "música urbana del món" que s'ha nodrit amb totes les influències musicals en moviment a la capital catalana.
S'ha de subratllar que alguns artistes gitanos anaven a Amèrica Llatina per a vendre roba de moda i tornaven amb músiques que els van inspirar per a crear un repertori immens. Les melodies i les lletres de les "guajiras" i les "guarachas" van ser una font d'inspiració molt rica pels primers rumberos gitanos catalans.
S'ha de subratllar que alguns artistes gitanos anaven a Amèrica Llatina per a vendre roba de moda i tornaven amb músiques que els van inspirar per a crear un repertori immens. Les melodies i les lletres de les "guajiras" i les "guarachas" van ser una font d'inspiració molt rica pels primers rumberos gitanos catalans.
La rumba afro cubana dels origens degué inspirar els primers creadors gitanos de la rumba catalana.
La rumba del futur
La imatge de la rumba sempre ha estat objecte de controvèrsia. Al final dels anys seixanta, al cap de 30 anys de dictadura, la rumba apareixia com una espanyolada carrinclona lligada al franquisme, així doncs després del 1975, l'embranzida de la Movida madrilenya va apartar la rumba i la va situar en un període crític. Només els gitanos van seguir realment allò que s'havia convertit en la seva marca i el seu patrimoni, mentre que el públic català s'orientava de bona gana cap a les músiques anglosaxones o la nova cançó de protesta de Raimon o Lluís Llach... Aleshores en aquell període fosc, un argentí, Gato Pérez, va donar un nou alè a la rumba amb el seu títol «Gitanitos y Morenos».
A l'entrada dels anys 2000, l’arribada de Manu Chao a la capital catalana i la sortida del Buena Vista Social Club de Wim Wenders, van donar una nova empenta a la rumba de Barcelona. Els joves catalans creen grups nous: Ojos de Brujo, Jack Tarradellas «Chakatanga», La Troba Kung Fu, Ai Ai Ai... Miliu Calabuch, Petitet, Peret Reyes estan en plena efervescència i els grups gitanos Sabor de Gracia, Sicus Carbonell, tornen a activar la festa rumbera. Avui dia Daniel Pubill, el nét de Peret, ja comença una carrera prometedora.
Peret Reyes ens parla amb passió de «l'edat d’or» de la rumba a Barcelona, d'aquesta eufòria creadora que engrescava els músics i de la força d'aquest moviment que aniria imposant a poc a poc un estil nou.
En les nostres entrevistes realitzades a Barcelona amb Jean Paul Escudero vam notar aquest fervor i vam observar el desplaçament de les músiques a les famílies gitanes de la costa mediterrània i de les Balears.
En les nostres entrevistes realitzades a Barcelona amb Jean Paul Escudero vam notar aquest fervor i vam observar el desplaçament de les músiques a les famílies gitanes de la costa mediterrània i de les Balears.
La fama mundial dels Gipsy Kings ha afermat la rumba amb una sèrie d'èxits prou coneguts i apreciats. El 1988 els gitanos van descobrir amb certa ufana l'elapé de Fania All Stars «Bamboleo» produït per Jerry Masucci en el qual les estrelles de la Fania agafaven i adaptaven alguns títols famosos dels Gipsy Kings.
Celia Cruz cantava Bamboleo, Hector Lavoe tornava a interpretar Siento amb un arranjament de Isidro Infante, Marty Sheller feia una adaptació de Quiero saber per a la veu de Willie Colon, i José Febles agafava Djobi, Djoba per a Pete «El Conde» Rodriguez. Alguns músics d'aquest disc com el pianista Pappo Lucca, el baix Bobby Valentin, els percussionistes Ray Barreto i Jimmy Delgado, ja eren referències per les joves generacions que s'interessaven cada vegada més per la salsa, les músiques cubanes i llatines en general.
Celia Cruz cantava Bamboleo, Hector Lavoe tornava a interpretar Siento amb un arranjament de Isidro Infante, Marty Sheller feia una adaptació de Quiero saber per a la veu de Willie Colon, i José Febles agafava Djobi, Djoba per a Pete «El Conde» Rodriguez. Alguns músics d'aquest disc com el pianista Pappo Lucca, el baix Bobby Valentin, els percussionistes Ray Barreto i Jimmy Delgado, ja eren referències per les joves generacions que s'interessaven cada vegada més per la salsa, les músiques cubanes i llatines en general.
L'any 2003 el cantador gitano Diego el Cigala fa una gravació amb el mític pianista cubà Bebo Valdés.
Lagrimas Negras ofereix un repertori clàssic cubà d’Espanya i d’Amèrica llatina. El 2017, presenta el seu nou àlbum «Indestructible». La seva veu tan marcada pel flamenc queda abraçada amb la musica cubana. El Cigala resumeix aquesta passió per a les músiques llatines que dicten les orientacions i les fites de la seva música. Des de la República Dominicana on ara resideix fins a Barcelona, ha passat per Colòmbia, Puerto Rico, Miami Nova York i Cuba naturalment, trobant-hi sempre els músics (Gonzalo Rubalcaba, Larry Harlow, Oscar D’León, Los Muñequitos de Matanzas…) capaços d'interpretar amb ell aquesta música com si hagués estat feta a mida per a ell.
Lagrimas Negras ofereix un repertori clàssic cubà d’Espanya i d’Amèrica llatina. El 2017, presenta el seu nou àlbum «Indestructible». La seva veu tan marcada pel flamenc queda abraçada amb la musica cubana. El Cigala resumeix aquesta passió per a les músiques llatines que dicten les orientacions i les fites de la seva música. Des de la República Dominicana on ara resideix fins a Barcelona, ha passat per Colòmbia, Puerto Rico, Miami Nova York i Cuba naturalment, trobant-hi sempre els músics (Gonzalo Rubalcaba, Larry Harlow, Oscar D’León, Los Muñequitos de Matanzas…) capaços d'interpretar amb ell aquesta música com si hagués estat feta a mida per a ell.
Avui dia la rumba s'ha escampat molt més enllà del Mediterrani amb repertoris, estils i personalitats reconeguts. La rumba també s'ha convertit en la font d’inspiració de diversos corrents musicals mestissos i tanmateix tal com diu Peret Reyes és un honor veure cada dia més paios interessar-se per aquesta història i adaptar-la amb la seva sensibilitat musical.
La història de les músiques consta d’aquests anar i venir.
A Barcelona, Joan Ximénez Valenti «Petitet» ret un homenatge fervent als seus avantpassats i a la rumba amb un espectacle de gran format titllat, amb la entremaliadura que si li coneix, "Orquestra simfònica de la rumba”.
La història de les músiques consta d’aquests anar i venir.
A Barcelona, Joan Ximénez Valenti «Petitet» ret un homenatge fervent als seus avantpassats i a la rumba amb un espectacle de gran format titllat, amb la entremaliadura que si li coneix, "Orquestra simfònica de la rumba”.
La cantant Thaïs Hernandez Panadero i els cantants Juan Antonio Gimenez Castro i Jonathan Gimenez “Yumitus” van acompanyats en l’estil rumbero més pur. Jack Tarradellas «Chakatanga», Ramon Oliva Valenti i Roger Lozano Serret a la guitarra, Santaeularia Tort al piano, Toni Reyes fill del mític Peret Reyes al contrabaix i una bonica secció de cordes Nuria Garcia Bonilla (violí), Violeta Paulina Sanchez (violó) Pepi Izquierdo (violó) - Mireia Pla Codina (violoncel). Els metalls cubans convidats són Abel Herrera a la trompeta i Armando Suarez al trombó. L’acompanyament dels excel·lents percussionistes Ricardo Tarragona Junio i Francisco Rambo Batista dóna al conjunt una frescor i un estil molt «rumbero».
LLENGUA
El multilingüisme és un tret constitutiu de les cultures gitanes. Mitjançant entrevistes i treballs d'investigació, observem els canvis en llengües i parlars.
Des dels orígens de la seva història, els gitanos han constituït un arxipèlag de cultures minoritàries trasbalsades per migracions contínues. Aquest fet ha col·locat el poble gitano en situacions d'aïllament lingüístic a molts països d'Europa i del món.
En aquesta geografia de difícil abast, centrant-nos només en l'àmbit nostre, l'entrada de grups zíngars a les terres de la Corona d'Aragó al segle XV, suposà un aprenentatge progressiu de les llengües parlades en el regne.
El caló actual és un conjunt d'elements lexicals residuals, que procedeixen bàsicament de la llengua romaní arribada en aquella època.
En aquesta geografia de difícil abast, centrant-nos només en l'àmbit nostre, l'entrada de grups zíngars a les terres de la Corona d'Aragó al segle XV, suposà un aprenentatge progressiu de les llengües parlades en el regne.
El caló actual és un conjunt d'elements lexicals residuals, que procedeixen bàsicament de la llengua romaní arribada en aquella època.
LLIBRES
Patrimonis gitanos comparteix textos editats i inèdits. El valor distintiu d'aquest projecte és que compta amb la col·laboració d'autors reconeguts i amb una llarga trajectòria en la documentació de la història, la llengua i la música gitanes.
Le grand fichier des Gitans d'Espagne /
El Gran Fichero de los gitanos de España
El Gran Fichero de los gitanos de España
Aquest llibre, originàriament en francès i traduït també al castellà, és el llegat del gran historiador Bernard Leblon. Un recull de noms, cognoms, genealogies, oficis, orígens geogràfics, migracions, condemnes, etc. de milers de gitanos de tot Espanya del segle XV al XVIII.
Els gitanos a Catalunya al segle XVIII
Les gitans catalans et leur langue
Aquest llibre del filòleg Jean-Paul Escudero fa una descripció acurada de la llengua dels gitanos de Perpinyà. S'interessa pels últims locutors de l'idioma caló i descobreix el concepte de català gitano.
MATERIAL AUDIOVISUAL
Patrimonis gitanos recull un conjunt d'entrevistes, treballs de camp, documentals, pel·lícules, concerts, tallers, trobades, conferències, exposicions i col·leccions fotogràfiques.
Petites Mains d’Argent - Homenatge a Manitas de Plata
ACTUALITAT
GUITARRA DEL ARTE - PERPIGNAN 01 fins el 31 de juliol - HOTEL PAMS
guy.bertrand6@orange.fr
